Les primeres torres d'estiueig

Cases noucentistes (1930-1932)

L’agost de 1905 es va aprovar el traçat actual de la carretera de Gelida i en poc menys d’un any s’executaren les obres i el carrer Mestre Cugat (abans carrer del Sud) adquirí la funció d’entrada principal del nucli d’Hortons. Tot i això, durant uns anys aquest lloc resta abandonat i es converteix en un abocador de terres i d’escombraries on ocasionalment hi feien estada els captaires que passaven pel poble. Vers l’any 1915, amb la voluntat de voler millorar aquest sector, Josefa Bonastre Parera vídua d’Andreu Canals Casadevall demanà una llicència d’obres per a obrir carrers nous (Anselm Clavé i Canals) i l’arquitecte municipal Josep Ros proposa construir una plaça, que no s’arriba a fer mai, a la confluència dels carrers Mestre Cugat, Major i Camí de Can Canyes.

En aquest sector se situen les primeres cases d’estiueig a l’estil dels xalets o torres dels eixamples tipus ciutat-jardí, per exemple, de Gelida, Sitges o Vilanova i la Geltrú. Primerament, entre els anys 1930 i 1931 es construeixen les torres d’Ignasi Esteve (a tocar de la carretera), de Ramon Ollé (a continuació de la primera) i de Pere Cuscó (la vil·la Maria del carrer Major); totes tres segons projecte de l’arquitecte Josep Ros. L’any següent s’aixequen la torre del Palà segons projecte de l’arquitecte J. Pujol Brull i la torre de Jacint Alqué ubicada a la cantonada entre els carrers Anselm Clavé i Santa Filomena.