Històricament Sant Llorenç va formar part del terme del Castell de Gelida des de temps medieval, integrat per diverses masies de la plana constituïren dues parròquies. En el 945, en un document de la comtessa Riquilda s'esmenta l'església amb cementiri i segrega de Sant Llorenç d'Hortons de la qual encara en queden vestigis romànics: part del mur de migdia, on hi ha una finestra de doble esqueixada i la porta romànica, de la qual es conserva la meitat, amb una arquivolta repicada, una imposta i dovelles, i el mur de ponent en tota la seva llargada i alçada, sobre el qual hi ha vestigis del campanaret de paret, en l'actual església parroquial d'estil neoclàssic.
Altra església, també d'estil romànic i ben conservada, és la de Sant Joan Samora documentada de l'any 1080. Té una sola nau, amb una capella posterior afegida a septentrió, capçada per un absis semicircular. La porta, amb arquivolta i impostes, és a migdia. Al mur de ponent hi ha rengles d'aparell d'espiga.
Amb anterioritat a aquesta data tenim noticia d'alguns assentaments aïllats com ho proven les dues sepultures conservades al Museu Vicenç Ros de Martorell provinents de la zona de La Masia i datades cap el segle VII.
A continuació es detallen els bens catalogats d’interès cultural local
D’altres llocs d’interès els trobareu a la secció la nostra història.
|
|
Església Parroquial de Sant Llorenç i Rectoría (1845-1847) |
| Ubicació: |
Plaça de la Rectoria |
La comtessa Riquilda, casada anb el comte de Barcelona Sunyer I, fa constar al document de l’acte de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat de l’any 945 la donació entre altres propietats de l’església de Sant Llorenç d’Hortons amb el seu cementiri i sagrera. Aquesta menció permet considerar, ja al segle X, la presència en aquestes terres de famílies pageses establertes de manera dispersa les quals serien l’embrió del que més tard serà l’actual paisatge de les masies.
La situació de l’església i la rectoria, allunyada de les cases, respon al fet que es tracta d’una construcció anterior als primers carrers del nucli d’Hortons (1750-1818) i que l’elecció dels terrenys per les cases dels treballadors del camp es feu d’acord amb els interessos dels propietaris. L’església actual es construeix entre el 1845 i 1847 i es tracta d’un edifici d’una nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar quadrada i octogonal la part superior. L’altar major i els laterals es decoren amb retaules d’obra d’estil neoclàssic.
Molt probablement en un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es degué construir de manera aïllada al costat oest de l’església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l’església romànica. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d’arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades.
Text confeccionat per Josep Maria Bosch Casadevall
|
|
|
Església de la Inmaculada Concepció (1811) |
| Ubicació: |
Plaça de La Beguda Alta |
| Població: |
La Beguda Alta |
|
|
|
Església de Sant Joan Baptista |
|

| Ubicació: |
Crta. B-224 km 21,75 a 1Km de Sant Llorenç d'Hortons |
| Població: |
Sant Joan Samora |
Església d’estil romànic de l’any 1080.
L’església es troba ubicada sobre un petit turó des d’on es poden contemplar unes excepcionals vistes del paisatge de vinya i camps que caracteritza al municipi.
|
|
| Ubicació: |
Carrer de la Beguda Baixa |
| Població: |
La Beguda Baixa |
Actualment aquesta masia es la seu social de les caves Castell d’Age. Orígens medievals, rehabilitada als anys 80 quan s’estableix la cava. La pròpia masia forma part del nucli de La Beguda
|
|
| Ubicació: |
Plaça de la Beguda Alta, 11 |
| Població: |
La Beguda Alta |
Capmàs del segle XV. Al 1587 es menciona amb el nom de casa d’en Miguel Joan Batlle.
|
|
|
Sala del Centre Recreatiu Agrícola Hortonenc (1905 - 1907) |
| Ubicació: |
Major, 36 |
| Població: |
Sant Llorenç d'Hortons |
Edifici de llenguatge modernista. La seva construcció va estar promoguda per el grup “Els Blancs”, associació republicana de treballadors del camp. A l’interior hi ha una sala de ball, amb boca d’escenari i galeria. Aquest edifici és actualment la seu de l’Ajuntament.
|
|
|
Sala de la Societat Antiga Hortonenca (1925) |
| Ubicació: |
Major, 47 |
| Població: |
Sant Llorenç d'Hortons |
Seu de l’associació promoguda pels treballadors del camp. Actualment es la seu de la Societat cultural Hortonenca que desenvolupa un ampli ventall d’activitats.
|
|
|
La Casa Vella de Can Serra (o d'Espiells) |
| Ubicació: |
Camí de Can Prats a 2,3 Km de la BV-2249. Al limit del terme municipal amb el de Sant Sadurní d'Anoia |
| Població: |
Sant Llorenç d'Hortons |
Masia d’origen baix medieval de planta quadrada que hauria estat una casa forta amb connotacions defensives. Capmàs documentat al segle XVI. El 1587 es menciona la masia amb el nom de Casa d’en Carbonell.
|
|
| Ubicació: |
Camí de la Beguda Alta a Sant Llorenç |
| Població: |
Sant Llorenç d'Hortons |
Mas documentat al segle XVI. El 1587 es menciona amb el nom de casa d’en Benet Esteve. La masia es reforma al 1862 i al 1920. Molt propera a la Riera de Ca l’Esteva. Indret d’interès ambiental i paisatgístic, conforma un petit nucli amb d’altres dependències i habitatges.
|
|
| Ubicació: |
Camí de Can Raimundet a 1,2 km de Sant Joan Samora |
| Població: |
Sant Llorenç d'Hortons |
L’edifici principal està datat del segle XIV. Un dels seus amos, Joan Bonastre fou el primer alcalde de Sant Llorenç. Ubicada en una situació privilegiada sobre la rierussa, envoltada de vinyes i camps.
Destaca el xiprer centenari que li dona una identitat única. Aquesta masia és una fita de referència en el paisatge hortonec.
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 Següent > Final >>
|
| Resultats 1 - 10 de 11 |