El Molí de Vent

L’equipament per a l’abastament d’aigua de la Plaça del Molí de Vent el formen la torre del molí de vent, la mina d’aigua i el dipòsit-cisterna que hi ha sota la plaça.

Aquest equipament és una obra d’enginyeria de referència al poble, doncs en l’època en la que es va realitzar (primera meitat del segle XIX) era un projecte pioner.

Fou impulsada pel propietari de Cal Santjust amb la finalitat de portar aigua fins a la nova casa que estava construint a la part alta del poble. Projectà una mina de més de 300 metres de longitud que arribava fins a la Font de Cal Santjust, un gran dipòsit per emmagatzemar l’aigua, i un molí de vent amb pales de fusta que accionava una bomba per pujar l’aigua de la mina fins al dipòsit-cisterna.

En la construcció dels tres elements es van utilitzar materials tradicionals com el maó i la pedra. Els maons van ser realitzats manualment a les bòviles properes, i la pedra provenia de la pedrera del “Pi Pujol”. L’origen geològic d’aquesta pedra cal situar-lo 16 milions d’anys enrere, quan la Vall del Penedès estava ocupada pel mar.

El conjunt de la Plaça del Molí de vent configura un espai d’alt valor tecnològic, ja que els tres elements que el composen són un bon exemple per conèixer de prop l’aplicació de les noves tecnologies en la millora de la gestió de l’aigua, l’aprofitament de l’energia eòlica com a força motriu, i l’ús de la volta de maó de pla en la coberta de grans espais com el del dipòsit-cisterna. La funcionalitat i el caràcter innovador d’aquesta infraestructura lligada a l’aigua, un servei tan necessari per al desenvolupament dels pobles, han fet que el molí de vent sigui actualment un símbol de progrés a Hortons.