La nostra història

Històricament Sant Llorenç va formar part del terme municipal del Castell de Gelida des de temps medieval, integrat per diverses masies de les quals encara es conserven algunes. La més antiga, La Casa Vella, és del segle XIII-XIV, sent, però, la majoria dels segles XVI i XVII i reformades en segles posteriors. Aquestes masies es van constituir en dues parròquies. Ja a l’any 945, s’esmenta l’església amb cementeri i segrega de Sant Llorenç de la qual encara en queden vestigis romànics. L’altra església, també d’estil romànic i ben conservada, és la de Sant Joan Samora documentada de l’any 1080.

Al 1818 les parròquies esmentades es segreguem del terme de Gelida constituint un municipi propi. La necessitat d’assentar els parcers i treballadors de la vinya a partir del segle XVIII, època de puixança de l’activitat vinícola al Penedès, va tenir com a conseqüència l’origen dels nuclis actualment existents de població, entre els que destaquem el mateix Sant Llorenç i Sant Joan Samora, propers a les dues esglésies.