La Bassa Gran

La font de la Bassa Gran

El  nom  d’aquesta  font,  antigament  situada  dins  la  propietat  de  Can  Serra,  prové  de  la contraposició amb la font veïna, avui abandonada, de la Bassa Petita (coneguda popularment com la Bassa Xica). La fesomia actual de la font correspon a la reforma feta l’any 1911 pel  mestre d’obres Pere Ros Tort a fi d’aprofitar millor l’aigua per veure, per regar els horts de la zona i per rentar la roba. L’obra va consistir en  la  construcció  d’una  font  i  una  bassa  amb  capacitat  suficient  per  regar  els  horts  i condicionada com a safareig. Finalment, per crear un espai d’ombra, es van plantar un grup de quatre plataners. En poc temps, la font es va convertir, durant el dia, en un lloc de trobada de moltes dones que venien a fer la bugada i, durant l’estiu, en un dels indrets del poble més concorreguts  per  a  prendre  la  fresca;  per  aquesta  raó,  el  1920  es  decideix  instal·lar-hi  un fanal elèctric i el 1928 es planten les actuals moreres del camí d’accés amb la intenció futura de  convertir-lo  en  un  passeig.  El  frontó  motllurat de  línies  ondulades,  els  bancs  correguts amb braços a cada extrem de forma arrodonida i l’enrajolat perfilat amb una motllura de línies ondulades de l’obra original, són elements d’influència modernista.

Pere Ros Tort: Mestre d’obres que intervingué en el procés de formació del primer paisatge urbà del nucli d’Hortons i pare del que serà arquitecte municipal Josep Ros Ros. Entre les seves obres destaca la sala del Centre Recreatiu Agrícola Hortonenc (1905-1907) i la font de la Bassa Gran (1911); ambdues amb una marcada influència del modernisme.