Missa de Sant Sebastià

El dia 20 de gener, dia de Sant Sebastià, és festa local al nostre municipi. Tal i com citava textualment el Sr. Joan Castellà-Gassol l’any 1983, en el seu llibre “Història i Costums a Sant Llorenç d’Hortons, Sant Joan Samora i la Beguda” :

“Ja de temps immemorial aquesta població ha fet festa per la diada de Sant Sebastià, però l’any 1854 se renovà el vot amb motiu del Cólera perque es donà el cas de que mentres en els pobles veïns com Gelida, Masquefa, Sant Sadurní, etc., hi hagueren algunes invasions i quasi totes seguides de defunció, a Sant Llorenç no hi va haver ni en el poble ni en Sant Joan Samora que aleshores encara formava part de la parroquia ni en les poques cases del barri de La Beguda…Una pobra dona que venint de Barcelona se dirigia a Igualada, al arribar a la Beguda se sentí presa del mal i tingué de suspendre el viatge, agravant-se de tal modo que…..allí va morir, no encomanant-se el mal ningú; per lo que es resolgué com queda dit renovar la promesa de considerar lo dia de Sant Sebastià com festa votiva”

Els Goigs a Sant Sebastià són Patrimoni Immaterial del Sant Llorenç d'Hortons

Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.
Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.